ANNA COMET PASCUA

Esportista des dels 2 anys i guanyadora per segon any consecutiu de l’Everest Trail Race, ens explica el seu pas pels dos esports que l’han marcat al llarg de la seva vida

L’entrevista completa de TOT CURSOS a Anna Comet, sense censures!

everest

Quan vas començar a fer esport?

Abans dels 2 anys ja em recordo amb esquís als peus, i als 6 ja competia. Vaig ser l’esportista més jove a anar a un campionat d’Espanya, fins i tot no vaig poder competir a la copa del món d’esquí perquè era massa jove.

Què recordes d’aquelles èpoques de nena i com a participant de competicions d’alt nivell?

L’esquí alpí és un esport molt dur i ingrat. No et dóna marge a cap error. Recordo que em passava tot l’any fora de casa; podríem dir que vaig marxar de casa als 13 anys. L’equip nacional era la meva vida. Però fa tants anys d’allò. Em sembla fins i tot una altra vida.

ANNA COMET

Quins esports has practicat a nivell competitiu?

Vaig practicar esquí alpí fins els 18 anys, després esquí de muntanya fins els 25, i ara des de fa uns anys competeixo en running de muntanya. L’esquí era un esport molt competitiu, molt dur. Ara puc gaudir més dels entrenaments i de les curses.

 

Què et va fer canviar els esquís per les curses de muntanya?

Als 18 anys vaig patir una greu lesió que em va apartar de l’esport: 2 operacions i 4 anys de recuperació i rehabilitació. Però sempre m’ha agradat competir i no ho puc evitar, ho porto a la sang! Vull ser la millor en el que faig, i com que l’esquí i la lesió no m’ho permetien, em vaig passar a les curses de running.

 

anna cometCom definiries les curses de muntanya: un esport individual o d’equip?

Clarament un esport d’equip. Sempre dic que sense el meu equip i la meva gent que m’acompanya, jo no guanyaria. M’agrada destacar l’equip humà, que normalment queda a l’ombra però sense ells seria impossible continuar corrent i guanyant. És com la Fòrmula 1, ningú es planteja un box sense mecànics, massatgistes… i en aquest esport seria una cosa molt similar. És un funcionament al complert: cos, ment, moral, entrenaments.

 

És difícil viure de l’esport?

És difícil, però no impossible. Gràcies als últims resultats obtinguts, que han estat molt bons, han sortit nous sponsors. He pogut reduir la jornada laboral i ara tinc més temps per entrenar.  No puc viure el 100% de l’esport, però mica en mica. De fet, buscar sponsors i fer de relacions públiques són dues feines més que has de fer constantment. I mantenir el blog actualitzat!

 

IMG_2799A què et dediques quan no entrenes o competeixes?

Sóc professora d’anglès al CES esports de grau mitjà i superior i sanitat. També entreno a professionals i amateurs.

 

Què és millor, entrenar o competir?

Penso que aprens molt quan competeixes, aquell dia ho dones tot, et poses al límit!

 

Sempre s’ha de guanyar?

M’agrada guanyar, però l’experiència em diu que aprens més de les curses que et van malament. Uns dies guanyes, i uns altres aprens. Aprens tàctica, tècnica, i ho apliques en futures curses.

voy voy

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *