Hem de començar dient que les matemàtiques són molt més que números i operacions. Tot i que aquesta part de les matemàtiques (saber sumar, restar, multiplicar i dividir), ens ajuda en el nostre dia a dia.
Si bé és cert que actualment és molt fàcil fer ús de les calculadores, no és pràctic treure’n una (encara que sigui la del mòbil) per fer comptes ràpids en una botiga quan estem comprant, per exemple, fruita o veiem una oferta d’un jersei on ens fan un 20% de descompte. Per tant, això d’aprendre les taules de multiplicar acaba sent útil…
No obstant això, la quotidianitat de les matemàtiques va més enllà d’anar a comprar. Els principis físics o químics (presents en el nostre dia a dia) se sustenten en equacions matemàtiques. Per exemple, com varia la concentració d’un medicament en sang és una equació matemàtica o com calcular les forces que aguanten un pont, també.
Aquí hi ha qui pot dir que si no et dediques a la biologia o a l’enginyeria, no et serviran per a res. No és cert. A banda de les aplicacions esmentades, les matemàtiques ajuden el nostre cervell a crear camins per resoldre problemes.
Així, aprendre a fer una equació de segon grau no és un fi en si mateix, sinó que és una eina, un mitjà. Saber raonar, fer hipòtesis, la creativitat… va implícit en el fet d’aprendre matemàtiques.
Una frase de Leibnitz podria resumir tot el que hem intentat explicar: “Pren el que necessitis, opera com cal, i obtindràs el que desitges.”