Marc Freixa és pilot de trial nascut a Sant Pere de Torelló. Després de molts anys de competicions estatals i europees, i molts podis aconseguits, el podem trobar aquests dies al Mas Vinyoles Hub de Sant Pere de Torelló, fent un casal de trial amb nois que comparteixen la seva afició per aquest esport.
Ens podries explicar en què consisteix el trial?
El trial és un esport molt complet. Consisteix principalment a passar en moto per tot tipus d’obstacles (secs i molls) i tot tipus de terrenys. L’objectiu és no posar els peus a terra en cap moment ni caure de la moto. És un esport molt físic, ja que les motos de trial pesen uns 70 kg de pes.
Sembla que vas començar de ben petit a practicar trial, primer sobre bicicleta i després sobre la moto. Què et va portar a aquesta afició?
Des dels 8 anys fins als 13, vaig practicar bici de trial, i després, dels 13 als 30, trial professional amb moto. És un esport que t’enganxa. Les motos són totes bastant iguals; el que realment importa és el pilot.
Quin esport és més dur, el biketrial o el trial amb moto? I tu, amb quin et quedes?
Crec que tots dos són molt durs. Des del meu punt de vista, la moto pesa molt més i el fa un esport més físic. Jo em quedo amb la moto. És el que mes m agrada i amb el que m’ho passo millor.
Què ens pots explicar de la teva experiència als campionats on has participat?
En tinc molt bons records, però és veritat que s’hi viu molta pressió. Ho vols fer molt bé i guanyar el campionat, però els nervis no sempre t’ajuden. Estic molt content d’haver-hi participat i haver quedat subcampió del món d’indoor.
Com es prepara un campió per aguantar sobre la moto?
Són unes 4 hores d’entrenament amb moto i unes 2 hores de gimnàs diari. Com en una feina normal, és molt important estar motivat i tenir un bon equip amb qui treballar. I sobretot, fer moltes hores sobre la moto.
A diferència d’altres esports, el trial sembla molt tècnic. És així?
Sí, és molt tècnic, però sobretot requereix moltes hores de treball dur i un bon professor. En el trial hi juguen molts factors de la moto, com l’embragatge i saber donar gas, col·locar el cos correctament en cada moment, practicar girs i volades, i aprendre a fer cavallets, com els que fa en Toni Bou.
Als 30 anys vas decidir retirar-te del trial professional. Continues vinculat a aquest esport?
Sí. Actualment estic treballant a Montesa Honda de provador de motos d’en Toni Bou, conegut corredor de trial amb 21 títols de campió mundial. També treballo al costat d’Amós Bilbao un molt bon provador les motos de sèrie i amb qui estic aprenent molt.
A qui van dirigits els cursos de trial que fas?
Sobretot a nens i nois d’entre 9 i 16 anys, però també faig classes a adults que m’ho demanen. Ensenyar a nens és molt divertit, i aprenen molt de pressa! El meu repte és fer cursos amb pocs alumnes i que tots ells puguin sortir molt preparats.
A alguns pares els pots fer por que els seus fills facin trial. És un esport perillós?
Bé, és un esport que té els seus riscs, com tot esport. La part bona és que vas a molt poca velocitat i el mal que et pots fer és sempre menor. Però en els meus cursos és obligat portar protectors perquè ningú prengui mal.
Per fer trial, haig d’haver començat de petit o amb 30-40 anys encara m’hi puc apuntar?
El trial és un esport que pots practicar aproximadament fins als 60 anys. Tu et marques el teu propi nivell, i això és el que fa divertit i interessant el trial.
Aquest juliol has fet un campus de trial, que repeteixes ara el setembre. Com ha anat l’experiència?
La veritat és que estic molt content perquè hem arribat a un acord amb el Mas Vinyoles, masia rural de Sant Pere de Torelló, juntament amb l’ajuntament, qui també ha recolzat la iniciativa. Tots, pares i alumnes, valorem molt positivament el campus d’aquest estiu. Ara espero poder seguir compaginant les classes amb la meva feina, i oferir cursets professionalitzadors, on els nens surtin preparats per afrontar les competicions.
A part d’anar sobre la moto, els nois del campus reben alguna altra formació com mecànica o dietètica?
Sí, cada dia tenim la visita d’una persona relacionada amb el món de l’esport professional: físios, dietistes, psicòlegs… Fer trial no és només anar amb moto; hi ha molts més aspectes. Jo mateix els hi vaig ensenyar mecànica i la veritat és que van aprendre molt.
Ens pots explicar el dia a dia del campus?
Anem a entrenar de 10 a 13; després una estona d’esbarjo a la piscina privada de la casa i a dinar. Descansem una mica i ja tornem a ser sobre la moto. A la tarda, rebem la visita d’algun professional de l’esport, i si tenim temps, abans de sopar fem un partit al camp de futbol particular del Mas Vinyoles. Estem passant junts molt bones estones; riem molt i segur que recordarem l’experiència durant molt de temps.
Podries donar algunes recomanacions als petits que volen ser també professionals del trial?
El més important que els diria és que gaudeixin i s’ho passin bé fent trial. Si els agrada i ho viuen amb passió, totes les altres coses surten soles.