Vull ser Educador Caní, i ara què?

Dedicar-se a l’educació canina, un camí que no és fàcil. Feu un cop d’ull a la meva experiència i trajectòria. On podeu formar-vos?

Educador Caní

 

Abans de tot, vull dir que ser un educador caní no és un camí fàcil. I menys en un país on no hi ha cap estudi reglat com a tal en aquest àmbit. Però abans, deixeu-me explicar què és ben bé això d’educar gossos i quines opcions tenim pel que fa a la formació en aquest camp.
Un educador caní, com bé diu la paraula, es dedica a fer que els gossos siguin educats: que sàpiguen conviure en societat, ser estables i respectuosos (tant amb l’entorn com amb persones i animals). Seguidament, trobem la figura de l’ensinistrador, que es dedica a anar un pas per davant i ensenyar al gos l’obediència necessària per a participar en disciplines concretes, tant competitives com de treball (agilityIPO, detecció de substàncies, etc.). En el tema caní, també hi podem incloure els veterinaris, que després d’haver cursat uns estudis universitaris es dediquen al sector clínic dels animals. Una vegada obtingut el grau universitari, es poden especialitzar en etologia i psicologia canina. L’etòleg és aquell que estudia el comportament dels animals sense intervenir-hi i el psicòleg és el que n’estudia la part mental i els tipus d’aprenentatge, principalment. Us preguntareu perquè estic nomenant a tots aquests professionals, i és que un educador ha de tenir contacte constant amb tots ells (i coneixements bàsics dels camps esmentats), ja que, un mal comportament pot venir degut a un problema clínic! Per exemple, el gos pot reaccionar de manera agressiva si nota dolor a alguna part del cos. A més a més, molts problemes de conducta es poden resoldre amb l’ajuda d’una obediència bàsica o amb coneixements etològics i psicològics. Es tracta de treballar, directament, l’origen del problema i si no tenim uns coneixements globals, ens resultarà molt difícil esbrinar què li passa al gos.

Com escollir una bona formació?

Primer, caldrà que busqueu un curs que ofereixi unes bones bases. Si no té les assignatures d’etologia, psicologia, ensinistrament o veterinària no és el lloc adient per aprendre. Com hem dit abans, per entendre el món del gos cal tenir coneixements bàsics en tots els àmbits canins. Us recomano que el curs tingui més de 300 hores lectives i de classes pràctiques perquè sigui, realment, un curs extens que ens pugui oferir la millor formació. Que us informeu de qui seran els professors, quins estudis tenen, quina experiència laboral i reconeixements han obtingut, etc. És a dir, que feu una bona cerca de tota la informació dels diferents centres i l’aneu comparant (avui en dia, amb internet present és ben fàcil). Cal dir que en l’àmbit estatal hi ha una associació professional certificada per la European Association of Canine Professionals que acredita la qualitat de la formació rebuda als centres i entitats que imparteixen els cursos. S’anomena A.N.A.C.P.P (Asociación Nacional de Adiestradores Caninos Profesionales) i podríem dir que és l’acreditació més “legal” que trobem a Espanya. Així que, quan busqueu un centre de formació caldrà que la titulació a rebre sigui acreditada per aquesta entitat. Una altra cosa a tenir en compte és el lloc on rebreu la formació i on realitzareu les classes pràctiques. No només mireu si disposen dels terrenys corresponents (camps homologats), visiteu, també, el centre i reuniu-vos amb el director o coordinador. Ells més que ningú, us donaran tota la informació que necessiteu.

El dia a dia de l’educador caní

Primerament, deixeu-me dir-vos que el vostre camí formatiu no acaba aquí. Actualment, surten a la llum nous mètodes, nous professionals i noves activitats adreçades als gossos. Això farà que hàgiu d’estar en formació constant. Caldrà que acudiu a seminaris formatius, cursets, presentacions, etc. de manera continuada si voleu oferir un bon servei, sempre renovat i efectiu. També és molt important que feu un bon seguiment de cada gos. És a dir, no només donareu unes pautes als amos i us n’oblidareu. És indispensable estar al dia de què li passa als “vostres gossos”. Per quin motiu? Doncs, primer, perquè us heu d’assegurar que tot evoluciona correctament, que el gos està millorant i els amos estan contents. Segonament, heu de saber si els vostres mètodes són efectius. Comprovar, d’aquesta manera, si les pautes que heu donat funcionen, s’han de canviar o si necessiteu formar-vos més.

La meva experiència

La meva passió pels gossos ja ve de ben petita, vaig créixer amb una gosseta adoptada pels meus avis: la Susi. Seguidament, vaig aprendre el vertader sentit de l’amistat amb en Dai amb qui vaig créixer i compartir-ho tot. Però no va ser fins a l’arribada de la Nua, una akita femella, que vaig començar a aplicar metodologies educatives. Ella, amb el seu fort caràcter, va ser la que em va acabar de despertar aquest interès pel món del gos. Era tossuda i rabiüda i jo vaig haver de començar a treballar de valent per fer d’ella una gossa educada. Gràcies a la Nua, vaig conèixer al que és el meu educador de confiança i amic Rafa Pinilla. Expert en races nòrdiques i primitives que aplica mètodes respectuosos amb el gos, i sempre des de la lògica i el sistema d’aprenentatge caní. Després de dos anys fent classes amb ell, vaig decidir que volia seguir-me formant, aprenent al màxim i ajudant a altres gossos tot seguint la seva filosofia. Ell sempre serà el meu referent!

Per una banda, us vull fer una recomanació: si voleu dedicar-vos a educar gossos, heu de ser molt pacients, constants i tossuts. Ser un bon educador, requereix una gran inversió de temps i de diners (tots els seminaris i cursos oficials tenen uns preus elevats).
Per altra banda, m’agradaria explicar-vos on vaig formar-me jo després de fer totes les classes amb Vínculo Canino (Rafa Pinilla). Després de mirar i remirar desenes de centres de l’estat espanyol, vaig acabar topant amb un centre que reunia tots els requisits que estava buscant: un gran ventall d’assignatures, uns professionals en l’àmbit reconeguts en l’àmbit nacional i internacional (com Nacho Sierra, Antonio Lence, Roser Feliu o José Luís Gil, entre d’altres), una bona combinació de part pràctica i teòrica, un espai immillorable on treballar, etc. Es tracta de la E.F.P.C (Escuela de Formación Profesional Canina) on no només et formaven com a educador i ensinistrador sinó també com a modificador de conducta. A més a més, es tractaven tota mena de temes de l’àmbit caní: zootècnia, etologia, psicologia i aprenentatge, modificació de conducta, veterinària, agility, ring francès, clicker trainning, el poder del joc, actitud i vincle, detecció de substàncies, assistència i teràpia amb gossos, entre altres assignatures. Es tracta d’una escola reconeguda en l’àmbit estatal pel seu director Nacho Sierra, dedicat professionalment a l’ensinistrament i estudi de la conducta canina des de finals del 70 i amb un currículum que no ens deixa indiferents. En veure que qui havia creat aquesta escola era aquesta figura reconeguda mundialment, vaig decidir inscriure-m’hi. A més a més, el curs està acreditat per la A.N.A.C.P.P.

Formació constant

Pel que fa a formacions, assisteixo a seminaris cada dos mesos com a mínim per tal d’estar al corrent de totes les novetats que sorgeixen. A la pàgina web de l’A.N.A.C.P.P hi trobareu tots els seminaris que ells acrediten. Si esteu al cas de diversos centres canins i clíniques veterinàries, veureu que també van publicant informació de cursos i xerrades que tenen a disposició. Com he dit abans, assistir a seminaris requereix una inversió econòmica, però trobo que el que se n’aconsegueix a canvi és molt satisfactori.
Finalment, us deixo un parell de consells que vull transmetre a tots els futurs educadors i ensinistradors: la vostra humilitat ha de regnar sempre en tot el que feu. Respecteu als vostres companys de professió; de fet, ajudeu-vos entre vosaltres i no critiqueu cap mètode de ningú i respecteu als gossos per sobre de tot. No pareu mai d’aprendre! Aquests són uns principis que m’han donat tant en Rafa com en Nacho que duré sempre allà on vagi. Des d’aquí vull donar-los les gràcies per ajudar-me a ser millor persona i educadora.

Si voleu saber-ne més, feu clic aquí.

UNIÓN CANINA
Irma Pujol López

irmapujol7@gmail.com
Educadora canina professional,
Modificadora de conducta i auxiliar de veterinària.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *