Àngel Casellas, ensinistrador caní, ens explica la seva passió pels animals

Aquest mes a TOT CURSOS entrevistem a Àngel Casellas, etòleg i ensinistrador caní. Descobreix què en pensa dels concursos de bellesa, les millors tècniques per educar el teu gos i les característiques dels gossos d’atura i perquè són la seva passió!

gos llucanes

D’on et ve la teva passió per treballar amb gossos?

Tota la vida m’han agradat molt els animals, i he sentit curiositat pel seu comportament, costums i característiques. A més, el meu avi és veterinari, i el meu pare durant molts anys va treballar amb bestiar i de ben petit ja se m’enduia amb ell… De petit ja em deien que tenia un «do» pels gossos.

Quins cursos i quina formació ofereixes?

Faig formació per a educació del cadell i ajudo a propietaris amb gossos que tenen algun problema de conducta (agressivitat, destrosses, pipís i/o caques a on no toca, excés de lladrucs…) a solucionar-ho. També dono classes d’iniciació a l’agility i d’ensinistrament (seu, vine, terra, costat…). Amb alguns centres també fem caniteràpia, Teràpia Assistida amb Animals de Companyia, i activitats inclusives amb gossos i nens.

Hi ha algunes fórmules màgiques per educar el gos?

Voleu que descobreixi els meus secrets? 😉 Principalment es tracta de fer-ho en positiu. És a dir, no s’ha de fer mal al gos perquè ens faci cas, sinó més aviat al contrari. Cal ser molt generosos i «dir-los» gràcies quan compleixen les nostres expectatives del que és «un bon gos».

Com sap una persona que el que li convé al seu gos és millorar el comportament?

Si la conducta d’un gos és perillosa o molesta per la seva integritat física o cognitiva, o la del seu propietari o el seu entorn, és un problema de conducta i cal tractar-lo. De fet, en la majoria de casos els propietaris al·lucinen del canvi de comportament que pot donar-se en un gos amb una sola sessió!

Cada vegada hi ha més cases amb gossos. Estem cada vegada més sols?

La relació entre els humans i els gossos té milers d’anys d’antiguitat. I des que el gos és gos, que som dues espècies que ens atraiem i vivim en simbiosis. De fet, els gossos ens estimen de forma incondicional! Tant els hi fa el nostre nivell econòmic o social, si tenim alguna discapacitat física o cognitiva, si som guapos o lletjos… Ells ens estimen per com ens els estimem a ells, i aquest amor incondicional és difícil de trobar-lo entre membres de la nostra pròpia espècie.

A més d’ensinistrador caní, també ets criador de gossos d’atura.

Quan era un infant, a casa vam saber que  s’estava recuperant la raça dels gossos d’atura perquè no s’extingís. I vam decidir col·laborar-hi, criant i difonent la nostra raça autòctona. Sóc un enamorat incondicional del Gos d’Atura Català. Són súper intel·ligents, obedients, carinyosos, equilibrats, s’adapten perfectament al nivell i context d’activitat que se’ls hi demana, polivalents: poden fer agility, canicross, obediència, pastoreig, rescat… I fins i tot caniteràpia. I a més és una raça catalana, i això per mi també és important.

gos lluçanès

Quan una persona o família decideixen comprar un gos, com saben que aquell cadell ha estat criat en un lloc segur?

Sense referències és difícil saber-ho del cert. Que el lliurin a partir de les 8 setmanes, vacunat, desparasitat, firmat pel veterinari , registrat al LOE (pedigrí) són bones senyals. Però per acabar-ho d’assegurar el millor és visitar el centre. Hom hi veurà si els gossos són feliços o no, si estan ben cuidats o no, on viuen els cadells, etc.

Participes amb els teus gossos en concursos? De bellesa, agility, canicross?

Els concursos de bellesa, des del meu parer s’haurien d’anomenar concursos morfològics, on es valori la tipicitat dels gossos de cada raça, no «la bellesa». Vaig al Campionat de Catalunya per donar prestigi cinèfil a la raça. Penso que seria negatiu que hi hagi 30 gossos d’una raça de l’altra punta del món, i que en canvi, no n’hi hagi de la raça del País. També vaig al Campionat d’agility del Club del Gos d’Atura Català, per fer difusió de la nostra raça en aquest àmbit. I realment ens ho passem molt bé!

gamba
Diuen la frase feta que «els gossos s’assemblen als seus amos»

És veritat a mitges. Sovint escollim a un gos segons les nostres preferències. I si bé és veritat que hi ha certes races que les tenim associades a certs estils de vida, o fins i tot a «classes socials», també hi ha un important percentatge de xiuaues amb persones de 2 metres, dogos alemanys amb persones de 50 kg…

Existeixen les races de gossos perilloses? O tot depèn de l’educació i el tracte que reben?

D’altra banda, sóc de l’opinió que l’educació, la socialització i les experiències que viu un gos al llarg del seu desenvolupament, acostumen a ser molt més determinants sobre el seu comportament que no pas la predisposició genètica (raça).

Penses que tota persona propietària d’un gos, hauria de fer un mínim de formació en ensinistrament?

Sí, com a mínim llegir-se un bon llibre sobre educació i maneig del cadell (o del gos). De fet, hi ha alguns països europeus que per sistema porten els seus gossos a fer classes de socialització, educació i ensinistrament. Això fa que la majoria de locals públics acceptin l’entrada dels gossos, perquè la majoria estan ben educats.

Cada dia surten noves tècniques i tendències. Et continues formant i aprenent dins aquest món?

Sí, com en tota disciplina no pots deixar de formar-te i reciclar-te. Sempre s’aprenen coses noves. El mes passat vaig acabar el curs «Dog Emotion and Cognition» i sempre d’estar al cas de les notícies i estudis que es realitzen sobre el comportament caní, així com les aplicacions dels gossos per millorar les nostres vides, i les seves.

Moltes gràcies Àngel!

Si voleu voleu contactar amb l’Àngel, podeu consultar els diferents cursos que ofereix fent clic aquí.

curs ensinistrament gossos

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *