Quan superem la mandra que de vegades ens envaeix i siguem capaços de reservar en el nostre dia a dia moments per anar a córrer, per agafar la bicicleta o per anar a al gimnàs. Però a la fi i al el cap som adults i per tant responsables de les conseqüències de les nostres decisions.
En el cas dels nens, som els seus pares i mares els encarregats de vetllar pel seu benestar físic i psicològic, i per tant els encarregats de oferir-los un estil de vida sa que inclogui la pràctica habitual d’exercici físic moderat.
Així aconseguiran beneficis en al menys tres nivells:
Físic
Quan es practica un esport de forma habitual s’entrena el cor, el sistema respiratori, l’ossi i el sanguini i s’afavoreix el manteniment d’un bon estat d’ànim, més fort per afrontar els problemes i contratemps del dia a dia. Com a eina en l’àmbit de la prevenció, l’exercici físic diari moderat ajuda a evitar el sobrepès i l’obesitat, especialment en el cas dels infants i dels adolescents.
Intel·lectual
Cada vegada hi ha més estudis que demostren la correlació entre la pràctica d’exercici físic de forma habitual i el rendiment intel·lectual (millora d’atenció, memòria …).
Psicosocial
Els esports en equip fomenten la socialització i ajuden a l’infant a compartir triomfs i derrotes, a plantejar objectius comuns i a esforçar-se per assolir-los. També ensenya a saber guanyar i a saber perdre. A més, amb la pràctica habitual d’exercici físic s’ensenya als nens una forma sana de divertir i passar-ho bé, ampliant així el seu ventall d’activitats d’oci.
En síntesi, aquestes són deu raons per practicar un esport:
- Ajuda a controlar el pes.
- Millora la salut òssia, la força i la resistència muscular.
- Enforteix el sistema cardiovascular i metabòlic. Afavoreix l’augment de l’HDL colesterol, o colesterol bo.
- Redueix el risc de patir diabetis i altres malalties en l’edat adulta, com osteoporosi, obesitat, malalties cardiovasculars i certs tipus de càncer.
- Millora la capacitat d’atenció.
- Augmenta el rendiment acadèmic.
- Augmenta el benestar personal, la confiança en un mateix i l’autoestima.
- Afavoreix la socialització i el domini de les habilitats socials.
- Disminueix el risc de patir ansietat, estrès o depressió.
- Facilita l’adquisició de certs valors com la perseverança, l’esforç, la disciplina, el treball en equip, la cooperació o la companyonia.
La clau està en … gaudir
Que a mi m’apassioni el futbol no vol dir que al meu fill li hagi d’agradar; potser prefereix el voleibol. Que la natació sigui un esport molt beneficiós per al desenvolupament no vol dir que calgui forçar el nen a ficar-se cada dimarts i dijous a la piscina, encara que sigui plorant i picant de peus. Segur que hi ha altres alternatives esportives o potser el seu moment de maduresa no és l’adequat i calgui esperar.
En un alt percentatge dels casos en què els nens i adolescents abandonen la pràctica d’esports la causa està en que s’avorreixen. I és que sense gaudi no hi pot haver constància en el temps. A més, comptar amb un entrenador entusiasta, sensible amb les diferències individuals, i que ens motivi amb la seva actitud apassionada per l’esport és també vital.
Si l’esport que hem triat el compartim amb altres persones de la nostra edat o semblant, i formem un equip cohesionat amb aficions comunes, l’èxit està assegurat!