L’amor incondicional és l’essència educadora. El triangle es completa amb el criteri i amb el bon humor. O sigui, amor, humor i ganes d’educar, de posar límits sense por i d’arremangar-se amb alegria per cumplir la nostra missió.

 

Educar és impulsar, estirar, empènyer, provocar, estimular, escoltar, respectar… Hi ha un verb clau, que és acompanyar. L’educador acompanya la criatura, i per fer-ho ha de saber trobar la distància exacta. Ni massa a sobre ni massa luny. I ha d’anar modulant aquesta distància, fins a fer-se prescindible, que és l’èxit més gran. I la ironia és una bona eina per trobar aquesta distancia de nosaltres mateixos i dels posibles atacs de trascendència que ens acomplexen.

 

Fa vint anys que sóc pare. De cada cop més fills, fins a quatre. I en aquestes dues dècades tan intenses i apassionants i ocupadíssimes, he introduït un mètode curiós de conciliació laboral i familiar, que és emportar-me la canalla a la feina. Literalment, quan puc, com feia el meu pare, a qui de nen jo observava al taller de fusteria i acompanyava a les reunions. I també en un sentit més metafòric. He escrit en clau d’humor sobre la paternitat, he impulsat programes de ràdio i televisió sobre educació, i quan vam fundar l’ARA vaig tenir clar que el Criatures en seria el suplement estrella.

 

Cada cop estic més convençut, i ja acumulo algunes proves, que res és més transformador que parlar en positiu de la tasca educadora, desdramatitzar-la, fomentar que els que encarrilem la canalla tinguem més seguretat i alegria i menys pors i complexos. Compartir batalletes, riure’ns dels nostres fracassos, aprendre dels altres. Educar amb humor.

 

Carles Capdevila

 

carless

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *